MENU

Sindic de Grèuges de Catalonha

Catalan Ombudsman – Síndic de Greuges de Catalunya

País / Region

Catalonha

Nom de l'institucion

Sindic de Grèuges de Catalonha

Nom del membre

Esther Giménez-Salinas i Colomer, sindica de grèuges

Luòc web

www.sindic.cat/oc

SUL MEMBRE

Esther Giménez-Salinas i Colomer ei doctorada en Dret e diplomada en Psicologia Aplicada pera Universitat de Barcelona. Siguec responsabla deth Servici de Defensa Juridica deth Menor deth Departament de Justícia dera Generalitat de Catalonha dempús deth 1981 enquiath 1983. Deth 1983 ath 1993 siguec directora deth Centre d’Estudis Juridics e Formacion Especializada dera Generalitat. Tanben aucupèc eth cargue de sosdirectritz der Institut de Criminologia dera Universitat de Barcelona, e siguec nomenada membre deth Comitat Scientific de Politica Criminau deth Conselh d’Euròpa d’Estrasburg (1993-1997).

Er an 1995 siguec designada coma directora de Relacions Institucionaus deth Departament de Justícia dera Generalitat de Catalonha. Un an mès tard siguec nomenada vocau deth Conselh Generau deth Poder Judiciau en Madrid (1996-2001).

Dempús de 1996 aucupe era Catèdra de Dret Penau e Criminologia dera Facultat de Dret d’ESADE dera Universitat Ramon Llull, universitat dera quau siguec rectora entre es ans 2002 e 2012. En acabar eth sòn mandat, hec un sojorn coma professora visitanta ena Universitat de Fordham, Naua Yòrk (2012/2013), e en 2015 siguec professora en un postgrau sus sistèma penau e corrupcion ena Universitat Autonòma de Mexic (UNAM). En 2017 se li autregèc era Catèdra Extraordinària de Justícia Restaurativa Nelson Mandela dera Comission Nacionau de Drets Umans de Mexic.

Dempús dera sua experiéncia en sector universitari, entre 2012 e 2020 siguec conselhèra deth Banc de Santander, e en 2021 siguec nomenada conselhèra deth madeish banc en Mexic.

Deth 2006 ath 2012 siguec presidenta dera Comission d’Hemnes e Sciéncia deth Conselh Interuniversitari de Catalonha. Entre 2011 e 2015 tanben siguec membre deth Conselh dera Associacion Europèa d’Universitats (EUA enes sigles en anglés).

A era acreditacion de recèrca auançada emetuda per Agéncia entara Qualitat deth Sistèma Universitari de Catalonha (AQU Catalonha) e quate sexènnis d’investigacion. Tanben a nombroses publicacions scientifiques enes airaus dera sua especializacion: dret penau, justícia juvenila, sistèmes penitenciaris, criminologia, justícia restaurativa, victimologia, educacion superiora e genre. A visitat coma especialista nombrosi centres de menors e presons d’arreu deth mon. Eth 2018 hec un sojorn ena preson d’Islas Marías en Mexic, a on impartic un cors de justícia restaurativa entas intèrns e entath personau foncionari.

A participat en diuèrsi organismes, coma eth Comitat d’Etica dera Policia de Catalonha, eth Comitat d’Etica dera Guardia Urbana de Barcelona, eth Comitat de Bioetica de Catalonha e AQU Catalonha. Tanben a collaborat periodicament enes mejans de comunicacion.

Dempús deth 2016 e enquiath 2022 a dirigit era Catèdra de Justícia Sociau e Restaurativa Pere Tarrés dera Universitat Ramon Llull, mejançant era quau a pogut investigar era realitat sociau deth nòste país.

Dempús deth 15 de de junhsèga de 2022 ei era sindica de grèuges de Catalonha.

Discors de presa de possession d'Esther Giménez-Salinas coma sindica de grèuges

SUS ERA INSTITUCION

Era mission deth Sindic de Grèuges de Catalonha ei tramitar es queishes relatives ara actuacion dera Administracion. Eth Sindic velhe entà garantir eth bon foncionament dera Administracion dera Generalitat e dera Administracion locau (ajuntaments, conselhs comarcaus, deputacions). Era institucion tanben a eth manament de supervisar empreses privades que presten servicis d’interès generau, coma electricitat, telefonia, aigua, gas, corrèus, eca.

Eth Sindic, eth titular deth quau ei elegit per ua majoria qualificada deth Parlament de Catalonha, ei politicament independent e actue damb objectivitat, libertat de critèris e independéncia. Ei ua institucion recenta tau coma la coneishem aué, mès es sues arraïtzes se remonten ena epòca medievau.

Eth mes de junhsèga de 2006 s'aprovèc eth nau Estatut d’autonomia de Catalonha, que refortís era institucion e li da mès competéncies. Eth mes de deseme de 2009, e d’acòrd damb es tèrmes establidi en nau Estatut, s'aprovèc e ratifiquèc era Lei deth Sindic de Grèuges, coma lei basica de desplegament der Estatut.

Eth títol prumèr dera Lei establís un doble objectiu: regule eth foncionament dera institucion e la designe coma mecanisme entara prevencion dera tortura e es tractes cruèus, inumans e degradanti, tau coma dispòse eth Protocòu facultatiu des Nacions Unides.

Hetz clic ací entà saber mès informacion dera institucion deth Sindic de Grèuges.

INFORMACION CLAU DERA SITUACION LINGÜISTICA DERA REGION/ETH PAÍS

Catalonha a tres lengües oficiaus: eth catalan, que n’ei era lengua pròpia; eth castelhan, qu'ei era lengua der Estat, e er occitan aranés, qu'ei era lengua originària der Aran. Er informe de politica lingüistica der an 2012 soslinhe qu’eth 97,1% dera poblacion compren eth catalan, qu’eth 84,3% lo sap parlar e qu’eth 70,1% lo sap escríuer. Eth nombre de persones qu'an eth catalan coma lengua abituau s’a incrementat enquia 44% e eth percentatge de persones qu'utilizen eth catalan coma lengua en trabalh arribe ath 70,1%. Per çò qu'ei der aranés, eth 78,2% dera gent que viu en Aran lo compren e eth 59,8% lo parle. Era coneishença deth castelhan, coma lengua oficiau der Estat espanhòl, ei obligatòria d’acòrd damb era Constitucion espanhòla, e en conseqüéncia era taxa de bilingüisme en Catalonha ei nauta.

Es tèmes mès frequents tractadi peth Sindic en çò que hè as drets lingüistics son es següents: manca d’usatge dera lengua escuelhuda pera persona enes sues relacions damb era Administracion; fòrça pòc usatge deth catalan en encastre dera justícia; exigéncia de parlar eth castelhan per part dera Policia Nacionau o dera Guardia Civiu, manca de disponibilitat lingüistica en lòcs web publics o en senhaus de transit e manca de professorat damb capacitacion lingüistica en aranés. Era lengua veïculara dera escòla a estat mès un tèma de controvèrsia politica qu'un tèma de defensa de drets lingüistics.

 

Ombudsman of Catalonia (Spain) Twitter