SOBRE EL MEMBRE

Esther Giménez-Salinas i Colomer és doctora en Dret i diplomada en Psicologia Aplicada per la Universitat de Barcelona. Va ser responsable del Servei de Defensa Jurídica del Menor del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya des del 1981 fins al 1983. Del 1983 al 1993 va ser directora del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada de la Generalitat. També va ocupar el càrrec de subdirectora de l’Institut de Criminologia de la Universitat de Barcelona, i va ser nomenada membre del Comitè Científic de Política Criminal del Consell d’Europa d’Estrasburg (1993-1997).

L’any 1995 va ser designada com a directora de Relacions Institucionals del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, i un any més tard va ser nomenada vocal del Consell General del Poder Judicial a Madrid (1996-2001).

Des del 1996 ocupa la Càtedra de Dret Penal i Criminologia de la Facultat de Dret d’ESADE de la Universitat Ramon Llull, universitat de la qual va ser rectora entre els anys 2002 i 2012. En acabar el seu mandat, va fer una estada com a professora visitant a la Universitat de Fordham, Nova York (2012/2013), i el 2015 va ser professora en un postgrau sobre sistema penal i corrupció a la Universitat Autònoma de Mèxic (UNAM). El 2017 se li va atorgar la Càtedra Extraordinària de Justícia Restaurativa Nelson Mandela de la Comissió Nacional de Drets Humans de Mèxic.

Arran de la seva experiència en el sector universitari, entre el 2012 i el 2020 va ser consellera del Banc de Santander, i el 2021 va ser nomenada consellera del mateix banc a Mèxic.

Del 2006 al 2012 va ser presidenta de la Comissió Dones i Ciència del Consell Interuniversitari de Catalunya. Entre el 2011 i el 2015 també va ser membre de la Junta de l’Associació Europea d’Universitats (EUA en les sigles en anglès).

Té l’acreditació de recerca avançada emesa per l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya) i quatre sexennis d’investigació. També té nombroses publicacions científiques en les seves àrees d’especialització: dret penal, justícia juvenil, sistemes penitenciaris, criminologia, justícia restaurativa, victimologia, educació superior i gènere. Ha visitat com a especialista nombrosos centres de menors i presons d’arreu del món. El 2018 va fer una estada a la presó d’Islas Marías de Mèxic, on va impartir un curs de justícia restaurativa per a interns i personal funcionari.

Ha participat en diversos organismes, com ara el Comitè d’Ètica de la Policia de Catalunya, el Comitè d’Ètica de la Guàrdia Urbana de Barcelona, el Comitè de Bioètica de Catalunya i AQU Catalunya. També ha col·laborat periòdicament en mitjans de comunicació.

Des del 2016 fins al 2022 ha dirigit la Càtedra de Justícia Social i Restaurativa Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull, mitjançant la qual ha pogut investigar la realitat social del nostre país.

Des del 15 de de juliol de 2022 és la síndica de greuges de Catalunya.

Discurs de presa de possessió d'Esther Giménez-Salinas com a síndica de greuges

SOBRE LA INSTITUCIÓ

La missió del Síndic de Greuges és tramitar les queixes relatives a l’actuació l’Administració. El Síndic vetlla per garantir el bon funcionament de l’Administració de la Generalitat i de l’Administració local (ajuntaments, consells comarcals, diputacions). La institució també té el manament de supervisar empreses privades que presten serveis d’interès general, com ara electricitat, telefonia, aigua, gas, correus, etc.

El Síndic, el titular del qual és elegit per una majoria qualificada del Parlament de Catalunya, és políticament independent i actua amb objectivitat, llibertat de criteris i independència. És una institució recent tal com la coneixem avui, però les seves arrels es remunten a l’època medieval.

El mes de juliol de 2006 es va aprovar el nou Estatut d’autonomia de Catalunya, que reforça la institució i li dona més competències. El mes de desembre de 2009, i d’acord amb els termes establerts en el nou Estatut, es va aprovar i ratificar la Llei del Síndic de Greuges, com a llei bàsica de desplegament de l’Estatut.

El títol primer de la Llei estableix un doble objectiu: regula el funcionament de la institució i la designa com a mecanisme per a la prevenció de la tortura i els tractes cruels, inhumans i degradants, tal com disposa el Protocol facultatiu de les Nacions Unides.

Feu clic aquí per saber més informació de la institució del Síndic de Greuges.

INFORMACIÓ CLAU DE LA SITUACIÓ LINGÜÍSTICA DE LA REGIÓ/EL PAÍS

Catalunya té tres llengües oficials: el català, que n’és la llengua pròpia; el castellà, que és la llengua de l’Estat, i l’occità aranès, que és la llengua originària de l’Aran. L’informe de política lingüística corresponent a l’any 2012 assenyala que un 97,1% de la població entén el català, que un 84,3% el sap parlar i que un 70,1% el sap escriure. El nombre de persones que tenen el català com a llengua habitual s’ha incrementat fins al 44% i el percentatge de persones que utilitzen el català com a llengua a la feina arriba al 70,1%. Pel que fa a l’occità, aranès a l’Aran, un 78,2% de la gent que hi viu l’entén i un 59,8% el parla. El coneixement del castellà, com a llengua oficial de l’Estat espanyol, és obligatori d’acord amb la Constitució espanyola, de manera que la taxa de bilingüisme a Catalunya és alta.

Els temes més freqüents tractats pel Síndic amb relació als drets lingüístics són els següents: manca d’ús de la llengua triada per la persona en les seves relacions amb l’Administració; molt poc ús del català en l’àmbit de la justícia; exigència de parlar en castellà per part de la Policia Nacional o la Guàrdia Civil, manca de disponibilitat lingüística en llocs web públics o en senyals de trànsit i manca de professorat amb capacitació lingüística en aranès. La llengua vehicular de l’escola ha estat més un tema de controvèrsia política que un tema de defensa de drets lingüístics.